El riu de la meditació

Home / meditació / El riu de la meditació

Imagina per un moment. Estàs dins d’un riu, l’aigua flueix amb tranquil·litat i al lluny es comença a escoltar un soroll que s’aproxima, cada vegada més fort, és l’aigua que baixa després de les gelades. Sense adonar-te’n, l’aigua t’arriba més alt, cada vegada té més força, però tu vols parar-ho amb cos i braços, has de fer-ho, és necessari, així t’ho van ensenyar… però de manera inevitable, la força de l’aigua acaba portant-te riu avall.

El que succeeix amb pensaments i emocions és exactament igual. En un món on la felicitat permanent és d’obligat (i absurd) compliment, a les mínimes de canvi volem parar-ho tot, volem deixar de sentir o pensar així, “has de fer-ho”, i igual que en el riu… acabes arrossegat i enfonsat en el llot.

Les tècniques *yóguicas i/o meditatives no ensenyen a com evitar, no ensenyen a com acabar, només et donen aquesta calma necessària que fa possible ‘canviar’ la perspectiva. Permeten que succeeixi, ‘positiu’ o ‘negatiu’, com qui se senta a la riba del riu i veu com aquest baixa en tota la seva esplendor. Ho sé, potser al principi et mulles encara els peus, fins i tot et vegis arrossegat cap al més profund, però potser, només potser, algun dia t’adones que no hi ha riu ni hi ha ‘tu’, perquè al cap i a la fi, sou el mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *