Aquest cap de setmana vaig estar al Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Pirineu Aragonés), llocs bonics hi ha molts, però jo no havia vist res per l’estil. El dilluns, assegut en el nou inici de setmana, em venia al capdavant una de les preguntes més comunes que la gran majoria de persones sol plantejar-se després d’experiències així, ‘tornada a la realitat?’.
Cap realitat és més vàlida que una altra, algunes estan sotmeses a una subjectivitat extrema, bé és cert, però al cap i a la fi la vida és una successió de diferents realitats, cadascuna d’elles amb matisos diferents. I d’això tracta el ioga, de rebaixar una miqueta aquesta subjectivitat, aquesta bullícia mental, i dedicar-te a viure-les, sense més.
